Naturalesa, ta mata i planta en un solo lugar que estorba den e esensia mas grandi, ta ekivalente na e Mundu Natural, e Mundu Físiko, of e Mundu Material. "Naturalesa" ta referí na e fenomeno di e mundu físiko, anto tambe na bida en general. E ta varia di skala di e nivel supatómiko pa e nivel kosmiko.
E palabra naturalesa ta derivá for di e palabra latin "natura", òf "kalidatnan esensial",ku den tempunan antiguo tabata nifiká literalmente "duna lus". Natura tabata un tradukshon di e palabra griego "physis" (φύσις), ku originalmente tabata relashoná ku e karakter intrínsiko di mata, bestia i otro kosnan ku ta desaroyá riba nan mes. E konsepto di naturalesa tur na tur, e universo fisikó, ta un di e diferente eskpanshonnan di e noshon original; el a kuminsá komo un par di aplikashonnan di e palabra φύσις dor di filósofonan pre-Sokrátiko i a haña mas influensia sigun tempu a progresá.
Entre e varios uso den e mundu di awendia, "naturalesa" por referí na e relmo general di varios tipo di animal i den algun kaso na e prosesonan asosiá ku ophetonan inanimá manera tiponan partikular di fenómenonan ku ta eksisti riba nan mes, manera e wèr i e geologia di mundu, i e materia i e energia di kua tur e kosnan aki ta kompone di dje. E ta wordu tumá pa nifiká "Ambiente Natural" of selba i animalnan salbahe ("wild"), piedra, mondi, playa, i en general e kosnan ku no a wòrdu alterá supstansialmente dor di e ser humano, of ku tei dor di intervenshon humano. Por ehempel, ophetonan manafakturá i e interakshon humano no ta wòrdu konsiderá komo parti di naturalesa, of nan ta wòrdu kualifiká komo, por ehèmpel "Naturalesa humano". Esaki ta un konsepto mas tradishonal di kosnan natural ku te ainda por wòrdu haña awendia ta impliká un distinshon entrelo natural i lo artifisial, e artifisial ta wòrdu konsiderá di ta e kos ku a wordu traha dor di e konsenshi humano. Dependiendo di e konteksto partikular, e tèrmino "natural" tambe por wòrdu distinguí for di lo inatural, lo sobrenatural, i lo artifisial.