Lus ta un forma di radiashon elektromagnetiko denter di e rango di frekuensia visibel pa wowo humano. Radiashon pafó di e rango aki, manera infrakòrá (frekuensia mas abou) i ultravioleta (frekuensia mas altu), tin bia ta wòrdu referí na dje inkorektamente komo lus infrakòrá i lus ultravioleta.
E largura di onda di lus na un sierto frekuensia ta dependé di e medio a base di kua e ta propagá, pa e motibu ku e velosidat di lus ta diferente den kada medio. Normalmente e largura di onda ta wòrdu spesifiká den vakuo òf aire pasobra mayoria aplikashon ta tuma lugá den e ambientenan aki. E spektrum visibel ta ekstendé di aproksimadamente 380 nanometer (violeta) pa 780 nanometer (kòrá) den vakuo i aire. Den un vakuo, lus, meskos ku tur radiashon elektromagnetiko, ta biaha na e velosidat di lus. Den optika kuántiko, lus ta wòrdu deskribí den términonan di kuanta di lus, yamá foton.
Lus por wòrdu karakterisá pa tres faktor:
Intensidat (amplitut),
Koló (frekuensia òf largura di ola),
Polarisashon (direkshon di vibrashon, semper perpendikular na e direkshon di propagashon).
E ramo di físika ku ta studia e komportashon di lus i e interakshon entre lus i materia ta wòrdu yamá optika.